El Nou Passeig Marítim

El passat dimarts, 17 d'abril l’equip de govern de Malgrat de Mar, format per JuntsXMalgrat, Esquerra, PDeCAT i la CUP, juntament amb l’arquitecte tècnic encarregat del treball, ens han presentat als representants d'establiments i comerços del Passeig Marítim el nou projecte per a la remodelació d'aquesta via, essencial tant pel sostingut creixement del nostre poble com pel desenvolupament social i econòmic dels malgratencs.

Previ a cap anàlisi, cal reconèixer d'antuvi la tasca ingent que estan duent a terme tant els polítics com els tècnics de l'ajuntament. El Passeig Marítim actual data de 1982 i la seva remodelació és inajornable si pretenem mantenir Malgrat com a destinació turística de referència dins del litoral català. És innegable que en els darrers anys l'atractiu de la nostra façana marítima ha perdut pistonada; ja sigui per l'envelliment d'infraestructures pròpies, com el Passeig dels Pins o la desembocadura de la riera de Palafolls, o per la remodelació d'espais propers, com el Passeig Marítim de Santa Susanna, molt més modern i atractiu que no pas el nostre.

Foto: Punt Avui

Reprenent el fil de l'escrit que vaig compartir amb motiu de la Moció de Censura al PSC, és d'agrair que un equip de govern tan divers i policromàtic sigui capaç de complir amb allò que va prometre a l'inici del seu mandat. El projecte de "Nou Passeig Marítim de Malgrat de Mar" és un dels 10 eixos fonamentals que el nou govern es va proposar executar abans de la finalització del curs polític actual. Per oferir una mica de perspectiva, el projecte primigeni de remodelació del passeig es va aprovar al ple d'octubre del 2013...

Entrant en matèria, cal explicar quina és la proposta, a grans trets, del nou projecte de Passeig Marítim que l'executiu malgratenc ha desenvolupat en els últims mesos. A falta de dibuixos i gràfics, que intueixo que ben aviat seran públics, haurem de fer un petit exercici d'imaginació. Una manera clara d'il·lustrar-ho és fent una simple descripció transversal, de mar a muntanya, tant del passeig actual com del projecte presentat:

- Actual: Platja, Passeig dels Pins, via del tren, tanca metàl·lica, vorera, dos carrils de circulació, aparcament en bateria, jardineres i terrasses, Passeig Marítim i façana. 

- Projecte: Platja, Passeig dels Pins, via del tren (cap canvi fins aquí), tanca metàl·lica més alta i moderna, un carril de circulació en sentit sud, dos carrils de circulació de bicicletes, zona enjardinada, Passeig Marítim, terrasses i façana.

La presentació del treball ha estat suficientment tècnica per aprofundir en detalls i permetre valorar fins i tot aspectes decoratius, però prou entenedora perquè tothom concebés de forma diàfana l'abast i l'amplitud dels canvis proposats. S'estima que el cost de l'obra serà d'una mica més de 8 milions i mig d'euros, tot i que no es va concretar el percentatge que aportarà cada administració ni el cost de les contribucions especials. Finalitzada l'exposició, s'ha obert el torn de preguntes pels assistents i el monòleg tècnic s'ha convertit en un debat obert sobre els usos i funcionalitats del nou passeig. El principal punt de dissentiment ha estat la ubicació de les terrasses dels bars i restaurants; mentre que alguns les prefereixen arran de façana, altres es decanten per ubicar-les a l'altra banda de l'espai destinat al passeig, com fins ara.

Més enllà d'aquesta qüestió, tenint en compte que aviat s'iniciarà un període d'exposició pública, en el qual els ciutadans podran presentar al·legacions i suggeriments, enumero un seguit de qüestions que considero rellevants i que s'haurien de contemplar durant aquest període d'aportació i reflexió ciutadana. (Algunes de les quals són ambicioses a nivell infraestructural i, per tant, inviables a curt termini, però posats a imaginar-nos el millor Malgrat possible, pensem a l'engròs!)

1. Ubicació de les terrasses. No he estat capaç de trobar massa informació rellevant ni cap estudi que en tracti, de fet, es poden plantejar arguments a favor i en contra d'ambdues propostes. Tanmateix, el que va comentar una regidora durant la sessió és cert, allà on no hi ha barreres físiques -un carrer o una vorera- la tendència és ubicar les terrasses arran de façana, i així és com ho reflecteix el projecte presentat. Així doncs, sembla que el millor que podem fer en aquest cas és observar models d'èxit en altres indrets i replicar-los. 

2. Continuïtat del projecte. Un aspecte fonamental de qualsevol obra d'aquest impacte i envergadura és la continuïtat del projecte, i d'aquí sorgeixen les següents preguntes:

• Tindrà res a veure l'estil del nou Passeig Marítim amb el passeig de mar que va de la riera a la plaça de Xesco Boix? Com a poble que es ven a l'exterior, seria positiu oferir una imatge cohesionada de tota la façana marítima, amb una línia arquitectònica i d'estil coherent des de la Tordera fins a l'avinguda Colom.

• Tindrà res a veure a l'estil del nou Passeig Marítim amb el Passeig Marítim de Santa Susanna? De la mateixa manera que comercialment ens interessa una continuïtat en tot el municipi, no és cap idea forassenyada mantenir una coherència estilística més enllà de Malgrat i que el nou passeig s'assembli al del poble veí, al cap i a la fi, els dos municipis comparteixen visitants, clients i dins del sector turístic sovint es consideren destinacions complementàries.

Estic convençut que a llarg termini un dels objectius per a la nostra façana marítima ha de ser cohesionar tot el tram de costa de Malgrat a Calella, de la Tordera al Far. Aquesta obra milloraria el posicionament comercial de la marca Costa de Barcelona Maresme, actualment minimitzada per la pinça que fan la Costa Brava al nord i la ciutat de Barcelona al sud, dues marques molt més potents i amb més recorregut. En aquest món global de xarxes socials i vols low cost, els de Malgrat ja no competim amb Lloret o Calella, sinó amb Turquia, Grècia, Marroc o la Costa del Sol. Això sí, per començar a dissenyar aquest escenari es requereix unitat dels actors privats que hi intervenen, voluntat política i altesa de mires per part dels batlles i regidors de l'Alt Maresme.  

3. Carril bici. S'observa que el nou carril bici que s'incorpori al passeig tindrà una amplada de dos metres, amb un metre de circulació per a cada sentit. Seguint l'anàlisi del punt anterior, seria convenient estudiar la possibilitat que el carril bici seguís més enllà del límit municipal cap a Santa Susanna. I també que s'estengués per l'altra banda, cap a dins del poble, connectant amb el parc Francesc Macià, o per la costa i enllaçant amb les rutes del Tourdera. Per això, em pregunto si no seria més aconsellable esperar a incorporar el carril bici al Passeig dels Pins, a l'altre costat de la via, quan se'n faci la remodelació prevista. 

Una altra idea relacionada, que proporcionaria als ciutadans de l'Alt Maresme i als seus visitants amb espais de gaudi esportiu, és la creació d'una anella verda al territori: de la desembocadura a Malgrat fins a Calella, tot pujant a Hortsavinyà i sortint a Tordera per completar la ruta circular resseguint el curs del riu. Per assolir aquest projecte es necessita, novament, una apreciació intermunicipal de l'obra de govern dels consistoris implicats -i què millor que des de Malgrat liderem aquest propòsit!

4. Construcció en dues fases. Es contempla que el pla previst s'executi en dues etapes, això és, en dos hiverns consecutius finalitzant-se les obres abans de la temporada 2020. La primera fase abastarà de la plaça de l'Àncora a l'avinguda dels Països Catalans, i la segona de la mateixa avinguda fins a l'avinguda Colom. El dubte, que també va aparèixer durant el torn d'intervencions, és si no es podria realitzar el projecte en una sola fase durant el transcurs d'un hivern. En acabat, es tracta que l'empresa adjudicada disposi de més persones i maquinària i completi les millores en un període de sis mesos. Si bé cal dir que la resposta dels representants polítics no va ser massa convincent, es va accedir a escoltar propostes en aquesta direcció si les empreses aspirants ho veuen factible.

5. Carril de circulació de vehicles. Una de les principals novetats del nou passeig serà que només hi haurà un carril de circulació en direcció sud. L'obertura de l'Avinguda Barcelona en sentit contrari farà efectiva la circumval·lació i  permetrà que el trànsit flueixi en tota la zona turística.

Un dels dubtes que em genera aquesta acció és la utilitat d'aquest carril de vehicles que només servirà per desplaçar-se, ja que no hi haurà aparcament al passeig i els cotxes no es podran aturar. Com veiem a les grans ciutats europees, les mesures contra la pol·lució són cada cop més estrictes i és qüestió de temps que llurs temptatives per reduir l'impacte atmosfèric dels automòbils arribin a pobles com Malgrat. Una proposta que plantejo, també a llarg termini, és eliminar la circulació de vehicles privats pel passeig i que l'accés es restringeixi a vehicles autoritzats, com els veïns, distribuïdors, serveis i autobusos. Un passeig sense cotxes reduiria la contaminació acústica i ambiental, eliminaria el perill de la coexistència amb el carril bici i convertiria tot el bulevard en una zona molt més amable pels vianants i ciclistes.

Els dos principals esculls d'aquesta proposta són que l'anella de circulació s'hauria de desplaçar un carrer endins i, per tant, allargar el carrer Roger de Flor fins a l'avinguda Colom tal com s'està fent amb l'avinguda Barcelona; i dos, repensar l'ús i accés de tots els carrers perpendiculars en el seu últim tram, entre el Passeig Marítim i l'avinguda Barcelona.

6. El Passeig dels Pins. L'abast del projecte actual no inclou cap acció en relació al Passeig dels Pins. Segons s'explicà, la remodelació d'aquest espai està pendent de la cessió d'uns certs metres per part de les finques privades d'aquell costat de la via. Ja el 2013, després de l'aprovació al ple de l'anterior projecte, la Neus Serra en lamentava alguns punts febles, com que el projecte "ignora la via del tren i l'avinguda dels Pins. Hauria estat important fer aquest projecte tenint molt clar que s'han d'urbanitzar d'una manera conjunta, amb una visió integral, els dos costats de la via, per tal de donar continuïtat a la façana marítima". Doncs això mateix, cinc anys més tard.

La importància d'aquesta obra és cabdal per a la futura competitivitat econòmica del poble. Aquests punts són solament sis qüestions que plantejo per generar debat i discussió entre tots aquells que vulguem aportar el nostre granet de sorra. La participació ciutadana és elemental per imaginar el millor Passeig Marítim possible i que el resultat final sigui una fusió dels objectius polítics, les necessitats tècniques i la voluntat popular; només així podrem dibuixar un passeig amb el qual la gran majoria ens sentim reconeguts. 

A l'espera que es realitzi la presentació pública del projecte i s'iniciï el període d'esmena ciutadana, no podem més que agrair l'empenta i esforç de totes les persones involucrades en la concepció del nou Passeig Marítim. Una obra que servirà per seguir sent competitius i que Malgrat de Mar recuperi part del terreny perdut respecte als seus principals competidors turístics.

Read More

Cruïlla Maresme

La versió digital del diari Ara ha penjat aquest cap de setmana un debat sobre l'actualitat de la comarca del Maresme amb la participació de Joan Mora, l'alcalde de Mataró; Agàpit Borràs, arquitecte; Roser Moré, presidenta de la FAGEM; i Oriol Calvo, Director del Museu del Càntir d'Argentona. La xerrada, conduïda per Mònica Terribas, ens ha brindat l'anàlisi acurada del senyor Borràs, que s'expressa amb la clarividència d'aquells que ja estan de tornada de moltes coses. L'arquitecte descriu el Maresme com un balcó que dóna al mar: La serralada litoral, l'horta; els pobles, les residències; i la platja, el turisme. 

En el transcurs del debat es sospesen algunes de les qüestions més punyents que els maresmencs tenim al tauler: la manca de sòl urbanitzable al Baix Maresme, l'impacte de la via del tren al llarg de lcosta, els peatges de la C-32, la potenciació del clúster tèxtil o la manca d'un sentiment indentitari comarcal. No obstant, més enllà d'oferir propostes concretes el que es posa de relleu en el col.loqui és la complexitat econòmica d'aquest lingot del litoral català.

En el context comarcal actual serà complicat potenciar aquesta suposada identitat maresmenca fins que no decidim d'una vegada què volem ser de grans. D'una banda, el Baix Maresme viu a l'ombra cada cop més allargada de Barcelona, de fet, Tiana i Montgat ja formen part de l'àrea metropolitana, i en la tendència geopolítica actual en què les ciutats guanyen pes i influència envers els estats, la capital catalana fa dubtar fins i tot a Mataró de l'estratègia que cal seguir: invertir en un perfil propi com a capital de comarca i ciutat de referència o pujar a collibè de la marca Barcelona. 

D'altra banda, tenim l'Alt Maresme i la seva projecció com a destinació turística. Estancats en l'híbrid "Costa de Barcelona-Maresme", promocionat per la Diputació, seguim sense saber ben bé quin és el nostre referent. L'opció de sumar-se a l'efecte bandwagon  de la marca Barcelona pot ser beneficiosa però també pot acabar saturada per sobreexplotació. Apostar pel lideratge de Mataró com la punta de llança de l'atractiu turístic maresmenc encara no és prou convincent tot i els esforços de la capital, com el conveni amb la ciutat portuària nord-americana de Fort Lauderdale. En darrer lloc, la promoció conjunta amb els pobles de la Selva sempre ha estat una alternativa present tot i que mai s'ha acabat de materialitzar.

Malgrat tot, aquesta darrera opció és possiblement la més atractiva pels municipis de l'Alt Maresme. El concepte no és ni molt menys novell, la Selva Marítima és una realitat geogràfica natural que només ens hem de creure. Des d'una perspectiva diferent i mitjançant el treball conjunt de diversos ens administratius, el Tordera, aquesta aparent frontera política i administrativa infranquejable, pot esdevenir la columna vertebral d'un projecte econòmic que permetria bastir un sector turístic capdavanter al mercat mediterrani.

Sigui com sigui el Maresme es troba en una cruïlla important i no ens podem permetre ni la inacció ni la manca de projecte. Si Mataró s'ha de convertir en el motor que tiri d'aquest carro tan heterogeni, com reclama l'arquitecte Borràs, el plantejament ha de ser ambiciós i rigorós perquè la resta de municipis s'hi sumin. Ara bé, el marge de maniobra és limitat i si no s'actua amb diligència la identitat de la comarca acabarà despareixent; mig diluïda per les aspiracions turístiques, mig engolida per l'efervescència barcelonina. 

Vilassar de Mar, d'Ernest Descals

Read More

SOS Turisme

A continuació, el segon article que em publiquen els amics del Malgrat Confidencial, aquest data del passat onze d'agost. De passada, agraeixo sincerament l'oportunitat que m'ofereixen des d'aquest diari digital per fer arribar les meves reflexions a la gent de Malgrat.

_____________________________________________

Un dels trets que determina la prosperitat i el creixement d’una societat, ja sigui en l’àmbit local, regional o nacional, depèn molt de la capacitat d’aprofitar les noves oportunitats que s’esdevenen en els mercats  econòmics. Cal, també, adaptar-se a les condicions que exigeix aquest sector i treure’n el màxim rendiment amb els recursos disponibles per assolir, així, un avantatge comparatiu amb la resta de competidors que permeti establir-se de manera ferma en la franja de beneficis de llur activitat econòmica. Dit en altres paraules, l’especialització efectiva és el factor clau que pot consolidar un període de bonança o, en canvi, submergir una economia en un pou estancat i de difícil sortida. 

A Malgrat de Mar, una de les grans especialitzacions municipals que s’ha dut a terme fou a mitjan segle XX quan, sota el règim dictatorial, s’impulsà la indústria turística i el poble va iniciar una ràpida transformació que va alterar completament l’economia local, enfocant-la al lucratiu negoci del turisme del sol i la platja. D’ençà, hotels i càmpings han representat una part essencial del producte econòmic malgratenc fins a dia d’avui.

La situació, però, ha canviat: la globalització i la continua aparició de nous competidors, especialment durant l’última dècada, ha obligat a revisar el grau d’especialització de les empreses de la vil·la dedicades al turisme. Les costes i establiments turístics dels municipis catalans, entre els quals es troba Malgrat, que han sigut referents d’oci i lleure estiuenc durant més de quatre dècades per una gran part d’Europa, han vist reduït l’avantatge comparatiu envers diversos agents emergents en aquest mercat com són, per exemple, Croàcia i Turquia.

A grans trets, els avantatges d’aquests competidors emergents són fàcilment identificables. En primer lloc, trobem l’abaratiment del transport gràcies, en part, a les companyies low cost: avui es més barat que mai desplaçar-se per Europa, especialment dins de la zona euro. Fora del mercat comú, on els països no usen la moneda única, la debilitat de les monedes locals envers l’euro n’augmenten l’atractivitat per als potencials consumidors al trobar-se davant d’un producte més barat;  i curiosament aquest mercat, el de la zona euro i el Regne Unit, són els principals usuaris del servei que s’ofereix a les nostres costes. Finalment, podríem destacar com un vertader handicap per al nostre turisme la relativa antiguitat de la infraestructura que es disposa; si bé a llocs com Santa Susanna gran part dels hotels són nous com igualment ho és el passeig, a Malgrat ens estavellem  amb una situació diferent, on la majoria dels establiments i també el passeig denoten el llast de tants lustres d’activitat frenètica. En canvi, i de forma inherent a la seva qualitat de nous competidors, aquestes zones emergents disposen en general d’una infraestructura molt més nova en comparació a la d’aquí, i per tant, més atractiva. Podem concloure, sens dubte, que la competència d’aquests nous agents és directa i que el marge de beneficis que fins ara gaudia el sector tendirà a la baixa. Es dir, el trosset de pastís serà cada vegada més petit.

Aquí és on entra en joc l’especialització que anteriorment esmentava; s’ha d’anar una passa més enllà. S’han d’aprofitar les oportunitats que ofereix l’entorn i exprimir-les al màxim, i si per exemple no podem competir en tenir una moneda més dèbil i atractiva, per motius evidents, hem de centrar-nos en actualitzar les noves infraestructures i eliminar aquells elements que col·laborin amb l’estancament del sector. Definir el producte que es ven més enllà del sol i la platja, que ja no només es pot trobar aquí, representa igualment una variable transcendental pel futur del negoci. Ja s’han intentat fórmules com la promoció del turisme familiar o, com hem pogut veure recentment, la declaració de Blanes com a localitat “gay friendly”, tot això encaminat a consolidar un tipus determinat de consumidor i almenys garantir completament el trosset del pastís que parlàvem. Aquest tipus d’iniciatives són positives, però l’esforç de totes les entitats implicades ha de ser total o tot plegat resultarà una pèrdua de temps. Òbviament, el desenvolupament dels establiments dependrà de la iniciativa privava particular, però l’administració també hi desenvoluparà un paper crucial amb les restriccions i regulacions que faci i el compromís que prengui amb la rehabilitació dels espais públics com el propi passeig marítim.

Al cap i a la fi serà aquesta implicació mixta, tant dels governs locals com dels ens privats, que determinarà si es factible una nova especialització del servei que s’ofereix que permeti seguir competint o, si en canvi, hem de mentalitzar-nos que ens trobem davant d’un punt d’inflexió per a l’economia local i ens hem de replantejar el model productiu que volem per a les nostres vil·les. 

Read More