Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malgrat Confidencial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malgrat Confidencial. Mostrar tots els missatges

05/03/2010

Grafits: un problema quotidià

Miquel
L'article a continuació me l'han publicat els companys del Malgrat Confidencial al seu diari digital:
_________________________________________

En una societat sòlida i avançada, on les necessitats bàsiques dels seus integrants estan plenament cobertes, les millores en qualitat de vida i benestar social sovint depenen més de petits factors o detalls, a vegades intangibles, que no pas de grans canvis estructurals en els quefers diaris de les persones.

Un dels principals problemes que afecta a la població de Malgrat, tot i que sigui una qüestió molt infravalorada i que gaudeix d'una incomprensible acceptació, són les guixades que durant anys han proliferat a molts indrets de la població. Entenguin que per acceptació em refereixo més aviat a resignació; després d'observar tants anys aquests elements a les parets dels nostres edificis hem après a conviure amb ells sense escandalitzar-nos en excés. Així, firmes, graffitis, símbols o consignes polítiques de totes les orientacions es poden trobar en murs de cases abandonades, al nucli antic, als passos subterranis o fins i tot a les parets de l’església.

Aquestes pintades, que segons dades de la web de l'organització "Graffiti Hurts" representen l'acte vandàlic més comú, tenen un impacte molt més negatiu en la societat del que ens podem imaginar. Els graffitis augmenten la inseguretat ciutadana i disminueixen el valor de les propietats del districte on es troben, a més a més desprenen aquesta imatge de zona marginal, freqüentment associada amb els guetos, i tan poc beneficiosa per promoure l'atractiu local. El raonament és el següent: en una zona on es tolerin les pintades i no es faci res per prevenir-les, els potencials transgressors percebran la creixent inseguretat del barri i tindran menys remordiments a l'hora de cometre infraccions més importants, i aquest fet dona peu a l'establiment d'un cercle viciós cada cop més incontrolable.

A Malgrat hi ha pintades que les tinc vistes des de que tinc ús de raó, i potser hi ha algú que pensi que esborrar-les no serviria de res perquè tornarien a aparèixer al cap de poques hores, però aquesta seria una creença errònia. Utilitzant les dades de la web abans esmentada, la millor manera de prevenir-ne la proliferació és esborrant-les immediatament, "eliminar els grafittis entre 24-48 hores després d'haver-se pintat és clau per una prevenció efectiva".

En definitiva, el graffitisme és una activitat il•legal plenament consolidada a la nostra vil•la que conviu amb l'acceptació de la societat i l’administració malgratenca; una activitat que tan pot servir com a llançadora per disparar els índexs de delinqüència o com a mecanisme per tallar de soca-rel gran part de l'activitat delictiva si es prevé eficaçment. Pel bé de Malgrat, és hora d'afrontar el problema obertament, prendre mesures concretes i acabar d'una vegada per totes amb aquestes mostres d'incivisme tan comunes.

21/08/2009

SOS Turisme

Miquel
A continuació, el segon article que em publiquen els amics del Malgrat Confidencial, aquest data del passat onze d'agost. De passada, agraeixo sincerament l'oportunitat que m'ofereixen des d'aquest diari digital per fer arribar les meves reflexions a la gent de Malgrat.

_____________________________________________

Un dels trets que determina la prosperitat i el creixement d’una societat, ja sigui en l’àmbit local, regional o nacional, depèn molt de la capacitat d’aprofitar les noves oportunitats que s’esdevenen en els mercats  econòmics. Cal, també, adaptar-se a les condicions que exigeix aquest sector i treure’n el màxim rendiment amb els recursos disponibles per assolir, així, un avantatge comparatiu amb la resta de competidors que permeti establir-se de manera ferma en la franja de beneficis de llur activitat econòmica. Dit en altres paraules, l’especialització efectiva és el factor clau que pot consolidar un període de bonança o, en canvi, submergir una economia en un pou estancat i de difícil sortida. 

A Malgrat de Mar, una de les grans especialitzacions municipals que s’ha dut a terme fou a mitjan segle XX quan, sota el règim dictatorial, s’impulsà la indústria turística i el poble va iniciar una ràpida transformació que va alterar completament l’economia local, enfocant-la al lucratiu negoci del turisme del sol i la platja. D’ençà, hotels i càmpings han representat una part essencial del producte econòmic malgratenc fins a dia d’avui.

La situació, però, ha canviat: la globalització i la continua aparició de nous competidors, especialment durant l’última dècada, ha obligat a revisar el grau d’especialització de les empreses de la vil·la dedicades al turisme. Les costes i establiments turístics dels municipis catalans, entre els quals es troba Malgrat, que han sigut referents d’oci i lleure estiuenc durant més de quatre dècades per una gran part d’Europa, han vist reduït l’avantatge comparatiu envers diversos agents emergents en aquest mercat com són, per exemple, Croàcia i Turquia.

A grans trets, els avantatges d’aquests competidors emergents són fàcilment identificables. En primer lloc, trobem l’abaratiment del transport gràcies, en part, a les companyies low cost: avui es més barat que mai desplaçar-se per Europa, especialment dins de la zona euro. Fora del mercat comú, on els països no usen la moneda única, la debilitat de les monedes locals envers l’euro n’augmenten l’atractivitat per als potencials consumidors al trobar-se davant d’un producte més barat;  i curiosament aquest mercat, el de la zona euro i el Regne Unit, són els principals usuaris del servei que s’ofereix a les nostres costes. Finalment, podríem destacar com un vertader handicap per al nostre turisme la relativa antiguitat de la infraestructura que es disposa; si bé a llocs com Santa Susanna gran part dels hotels són nous com igualment ho és el passeig, a Malgrat ens estavellem  amb una situació diferent, on la majoria dels establiments i també el passeig denoten el llast de tants lustres d’activitat frenètica. En canvi, i de forma inherent a la seva qualitat de nous competidors, aquestes zones emergents disposen en general d’una infraestructura molt més nova en comparació a la d’aquí, i per tant, més atractiva. Podem concloure, sens dubte, que la competència d’aquests nous agents és directa i que el marge de beneficis que fins ara gaudia el sector tendirà a la baixa. Es dir, el trosset de pastís serà cada vegada més petit.

Aquí és on entra en joc l’especialització que anteriorment esmentava; s’ha d’anar una passa més enllà. S’han d’aprofitar les oportunitats que ofereix l’entorn i exprimir-les al màxim, i si per exemple no podem competir en tenir una moneda més dèbil i atractiva, per motius evidents, hem de centrar-nos en actualitzar les noves infraestructures i eliminar aquells elements que col·laborin amb l’estancament del sector. Definir el producte que es ven més enllà del sol i la platja, que ja no només es pot trobar aquí, representa igualment una variable transcendental pel futur del negoci. Ja s’han intentat fórmules com la promoció del turisme familiar o, com hem pogut veure recentment, la declaració de Blanes com a localitat “gay friendly”, tot això encaminat a consolidar un tipus determinat de consumidor i almenys garantir completament el trosset del pastís que parlàvem. Aquest tipus d’iniciatives són positives, però l’esforç de totes les entitats implicades ha de ser total o tot plegat resultarà una pèrdua de temps. Òbviament, el desenvolupament dels establiments dependrà de la iniciativa privava particular, però l’administració també hi desenvoluparà un paper crucial amb les restriccions i regulacions que faci i el compromís que prengui amb la rehabilitació dels espais públics com el propi passeig marítim.

Al cap i a la fi serà aquesta implicació mixta, tant dels governs locals com dels ens privats, que determinarà si es factible una nova especialització del servei que s’ofereix que permeti seguir competint o, si en canvi, hem de mentalitzar-nos que ens trobem davant d’un punt d’inflexió per a l’economia local i ens hem de replantejar el model productiu que volem per a les nostres vil·les. 

2023. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria.. Amb la tecnologia de Blogger.