Barack Obama es presentava als debats electorals d'enguany amb la reelecció ben encaminada: un avantatge suficient a les enquestes i una imatge presidencial de la qual Romney mancava. Tanmateix, el debat de Denver fou una sorpresa inesperada, el candidat republicà, amb un discurs molt ben après, incisiu en qüestions de política exterior i conciliador en matèries internes, prengué la iniciativa i va ser capaç de guanyar el primer dels tres assalts, Obama per contra es va mostrar reservat i sense massa pólvora.
Si en el primer debat Romney va sorprendre per ser capaç de dur la veu cantant, el segon debat no només va servir per observar que el candidat republicà sap defendre les seves tesis tot i els atacs d'Obama sinó també per reafirmar la fortalesa de Mitt en els cara a cara amb el President. L'assossec i la claredat en l'exposició del missatge de Romney feren que el resultat final fos un empat tècnic, ajustant encara més els pronòstics per al dia de l'escrutini final.
El tercer i definitiu debat, celebrat fa pocs dies a Boca Ratón, Florida, amb ambdós candidats asseguts ben aprop l'un de l'altre, tractà de política exterior. Els primers minuts es dedicaren exclusivament als atacs dels rebels libis a Benghazi que costaren la vida de l'ambaixador Stevens; seguidament, la discussió desembocà en un llarg estira i arronsa respecte els drets, responsabilitats i la missió del país més poderós del món a l'Orient Mitjà. Amb pocs trucs amagats sota el barret, les posicions molt ben definides i un discurs reiteratiu han estat les anècdotes dels "horses i bayonets" d'Obama i el "we all love teachers" del moderador i no pas el veritable contingut del debat el que ha cridat més l'atenció dels públic, dels votants. Així, tan Romney com Obama van mantenir postures més aviat conservadores en aquest darrer debat, el primer va corroborar la seva capacitat per prendre les regnes dels Estats Units i el segon va tornar a demostrar perquè molts ciutadans nord-americans i d'arreu del món el consideren un visionari. Aquest cop, els analistes van atorgar a Obama una victòria per punts, doncs els quatre anys d'experiència com a cap d'estat foren el galons que marcaren la diferència.
A menys de dues setmanes per la jornada electoral el candidat demòcrata manté un lleuger avantatge envers el seu homòleg republicà que serà suficient. Des de l'inici de la campanya de les primàries republicanes vaig tenir clar que Obama seria reelegit, més encara després de presenciar un acte de Mitt Romney en primera persona, molta rauxa contra el president i poc seny polític. Els primers quatre anys han servit a Obama per estabilitzar el país després de la crisi econòmica més important des del crack del 1929 i el segon mandat li permetrà desplegar la totalitat del seu programa polític. Del "hope" del 2008 al "forward" del 2012, quatre anys més, Barack President.
A menys de dues setmanes per la jornada electoral el candidat demòcrata manté un lleuger avantatge envers el seu homòleg republicà que serà suficient. Des de l'inici de la campanya de les primàries republicanes vaig tenir clar que Obama seria reelegit, més encara després de presenciar un acte de Mitt Romney en primera persona, molta rauxa contra el president i poc seny polític. Els primers quatre anys han servit a Obama per estabilitzar el país després de la crisi econòmica més important des del crack del 1929 i el segon mandat li permetrà desplegar la totalitat del seu programa polític. Del "hope" del 2008 al "forward" del 2012, quatre anys més, Barack President.