La caiguda del cabdill de bronze ha esmolat la pluma d'articulistes i opinadors que han fet gràcils giragonses per parir l'anàlisi més lúcida i audaç possible tot revifant la figura del monòrquid infame. Ja sigui justificant l'expressió popular que per primer cop ha tombat el dictador, ja sigui afalagant l'estratègia comunicativa colauer que ha engendrat l'imprescindible debat del franquisme als nostres dies.
Haver nascut en democràcia havia de ser el punt d'inflexió que defenestraria per sempre la mentalitat guerracivilista de les dues espanyes, però no ha estat així. Els cercles de poder d'un país corcat pel llast jacobí i absolutista dels borbons encara es nodreixen de la polarització d'una societat dicotòmica en perenne conflicte amb ella mateixa. Els Iglesias, Rivera, Casado i fins i tot més joves com Errejón, Levy o Garzón són les preses més recents de l'Espanya binària i rònega.
Com que la revolució tecnològica encara no ens ha impregnat, sinó que l'estem tocant amb la punta dels dits per veure si està molt freda, molts polítics i opinants encara poden fer la gara-gara esprement els conflictes que els han donat de menjar tota la vida. Per a una generació més jove i alliberada que la de la primera fornada de polítics amb Twitter, el franquisme ja no forma part de cap imaginari actual i la transició és l'eufemisme que feu servir els que la dictadura i la repressió us feia sentir més combatius, car fer de dilluns a divendres de 9 a 18 no té gaire èpica.
Només així s'explica que les generacions que pugen entenguem igualment inevitable la consolidació d'un estat català o d'una república espanyola moderna com la plena implantació d'AirBnB, Uber, BlaBlaCar o Wallapop. Els estats amb vocació d'imperi i l'aprehensió reduccionista que tenen dels seus individus-súbdits deixaran pas a societats descentralitzades on els individus en el seu lliure albir decidiran com agrupar-se i organitzar-se en estructures àgils, disperses, participatives i digitals en les quals l'administració prendrà el rol d'àrbitre neutral i no d'intermediari comissionista.
El tsunami tecnològic s'apropa i farà trontollar facetes i relacions essencials de la nostra existència; de fet, ja ho està fent en l'educació, la sanitat, l'entreteniment, la comunicació o el transport. L'únic àmbit que s'hi resisteix és el polític. Els cercles de poder abans esmentats i els seus tentacles executors elegits en cambres i corts estan obstinats en no desprendre's del poder per retornar-lo als individus. Serà curiós veure com anem en cotxes autotripulats i encara no podrem exercir el dret a vot a través de la xarxa.
Els fills de l'era digital resoldrem els conflictes que ens permetin viure en la llibertat de l'univers dels bytes, el núvol i la metadata i ens desempallegarem de les pugnes histriòniques de lluites de classes i dogmes de fe. Crearem fills precisos i lliures de malalties, ens allitarem amb quisvulla i intercanviarem lliurement béns i serveis com ens plagui en la pura persecució del gaudi. Els garants de l'statu quo poden posar-s'hi com vulguin, però que no diguin que no se'ls va avisar.