Al sopar d'en Dessmond a l'hotel Montblanc de Barcelona vaig tenir l'oportunitat de sentir, en primera persona, al que ja s'ha convertit en un dels principals icones independentistes de l'actual escenari polític català: el doctor Carretero.
Personalment, la frase que més em va impactar va ser : "Tot allò que no sigui independència, no hi som" (sic). Una declaració d'intencions absoluta. Aquesta breu sentència envia a fer punyetes el peix al cove, la pluja fina i el que encara no toca. Sí, bé, és cert, això és el que porta dient el líder de Reagrupament des que va començar el moviment ara fa uns mesos, però sentir-ho en directe de la seva pròpia boca el significat de les paraules adquireixen un nova dimensió. No seria capaç d'explicar-ho més detalladament.
Com ja he comentat en algunes reflexions anteriors, no n'estic segur del tot que Reagrupament sigui l'eina política que realment dugui als catalans cap a la independència, més aviat crec que la irrupció d'aquest nou front patriòtic redreçarà les estratègies de Convergència i Esquerra i l'augment de la competència entre els partits catalanistes en el mercat del vot electoral farà que el catalanisme, i per tant, l'eix nacionalista esdevingui prioritari per davant l'eix ideològic. Al cap i a la fi, aquest fet resultaria essencial per recuperar el catalanisme pur exercit des dels partits i donar forma a moviments parlamentaris enfocats cap a la consecució de la plena sobirania. En aquest cas, no se li hauria de retreure res a Reagrupament si s'aconsegueix l'objectiu final.
Sentia l'altre dia en una ràdio de credibilitat dubtosa, que en una reunió de peixos grossos del món de les caixes, les que ara estan estudiant la possibilitat de fusionar-se, quan es demanà qui volia cafè un dels presents va demanar un vas de llet, ben freda, davant l'estupefacció dels altres assistents. Sembla que això de la llet sola no es pot demanar perquè fa lleig, o que queda pobre, no ho sé ben bé. Ningú mai et diu: "vols llet?", i tu respons: "si, amb una mica de cafè si us plau". No, la pregunta, ja d'entrada, es formula al revés. La llet és la banalitat alimentaria posterior als postres més important de la historia d'aquest país, o aquesta és la sensació que es percep.
En la mateixa línia, la llet esdevé el catalanisme existent a les estratègies d'enguany. En un marc on el catalanisme queda relegat en un segon pla, molt secundari, i s'usa ocasionalment per diluir l'impacte de polítiques excessivament centrades en l'àmbit social, el doctor de la Cerdanya ha aparegut i ha posat fi a aquest tabú. Fins fa poc, tot el que es propugnava era cafè sol o cafè amb llet, fins i tot algun talladet molt puntual, però para de comptar. Carretero vol llet, i resulta que no només és ell, si no que hi ha més gent que s'ha cansat del cafè i del seu gust amarg i de parlar amb gent que els hi put la boca encabat. Una aposta ferma, sense matisos, que cada dia que passa evidencia de forma més clara que tindran força a dir en un futur immediat a la política catalana. Cafè o cafè amb llet? Doncs no, només llet, i ben freda.