Com deia fa uns dies, el dissabte passat duia amagades un seguit d'estranyeses que aparegueren a mesura que avançava el dia. Acabat el temut examen, i de tornada cap a la residència, Tomo, el meu amic japonès, m'explicava el curiós funcionament de les escoles conegudes com Gakushu Juku. De sobte, dues siluetes desconegudes se'ns apareixen just davant nostre i ens fan un senyal perquè ens aturéssim.
Les dues persones, un noi i una noia, segurament també estudiants, es posen a parlar amb Tomo sobre futbol, ell duia una camisa de l'Inter de Milà, així que fou fàcil iniciar la conversa. Aviat, però, ens adonarem que aquell petit diàleg no duia enlloc; perquè ens han parat aquest parell? Jo, sincerament, m'ho mirava des d'uns metres més endavant, fent veure que escrivia un missatge de text, com si res d'allò anés amb mi.
Acabats els arguments futbolístics els dos desconeguts confessen, el que realment busquen són nous feligresos per a l'església baptista de la que formen part. Ens ofereixen un tríptic i ens parlen de les mil meravelles que la seva confessió proporciona, però jo ja n'havia tingut prou. Vaig dir-li a Tomo que feia tard a qualsevol minúcia i el vaig rescatar dels tentacles d'aquells dos missioners pesats.
Represa la tornada a l'apartament em feia l'efecte de sentir-me observat. El fet d'haver rebutjat de manera tan seca i tallant aquell parell de místics personatges va fer que un neguit m'acompanyés fins a casa. Un cop allí, em vaig relaxar, vaig respirar fons, vaig encendre l'ordinador; i ho vaig veure. Ja n'hi me'n recordava d'allò. El Barça n'hi havia clavat sis, al Madrid. Un dissabte "gairebé" perfecte.