S'han guanyat masses batalles als Estats Units perquè arribem els estudiants internacionals de torn i ens permetem segons quines concessions. El petit incident es generà durant la celebració de l'any nou asiàtic al campus; tot i que fou el dia 3 de febrer nosaltres férem el festival el passat dimecres 16, un acte que precisament em va tocar a mi organitzar.
Es el torn de Hang-Ying, "Lia" de nom americà, que puja a l'escenari i explica que ella és de Taiwan i que tocarà un seguit de peces breus al teclat, tradicionals del seu poble. També comenta que és molt feliç per poder compartir part de la cultura del seu país amb la resta d'estudiants de la Universitat. Lia toca, ho fa molt bé, tothom aplaudeix.
A l'endemà, de nou a l'oficina, i sense haver de pensar en el festival per primera vegada en diverses setmanes, entra la Lia somiquejant entre commocionada i espantada. Consternat, pregunto què li ha passat i em confessa que té problemes. Poques hores després d'haver finalitzat l'esdeveniment un dels estudiants xinesos va actualitzar el seu estatus al facebook degradant amb sornegueria el fet que ella es consideri de Taiwan. Ben aviat no pocs dels altres 57 xinesos que hi ha al campus van "agradar" el comentari.
Essent la única taiwanesa a la universitat, diu, entre singlots, que les fins aleshores amigues seves xineses ara la ignoren i que té por que la resta d'amics li facin boicot. No és gaire complicat entendre com immediatament vaig sentir una certa complicitat i empatia amb la seva situació. En això de veïns inhòspits també n'hem fet carrera.
La situació fou tallada de soca-rel, i un parell de trucades entre la Directora del Centre Internacional i el Vicepresident d'Afers Estudiantils, provocaren una immediata excusació pública. Personalment, em quedo amb el detall de la reacció dels estudiants xinesos, com ovelles a donar suport a la ideologia institucional, sense cap tipus de reflexió, sense cap mena de personalitat; sense ni tan sols pensar quin és el fonament del seu posicionament més enllà de ser el que els van ensenyar a l'escola. En un país on, com ja he comentat altres vegades, els ciutadans són mers peons del poder, diu molt que tots els estudiants que tenim aquí s'especialitzin en comptabilitat i en no cap altra cosa.