El següent text és un petit estudi sobre la "Migració Lessepsiana", el fenomen biològic que explica la migració d'espècies marines procedents de l'Oceà Índic al Mar Mediterrani mitjançant el Canal de Suez. Aquest assaig fou realitzat per l'assignatura de Medi Ambient Global i Desenvolupament Sostenible, llàstima que per culpa d’una petita errada logística (vaig oblidar completament la data d’entrega) el doctor S. em va penalitzar lleugerament la nota final. La traducció al català, gentilesa de Google, la podeu trobar a continuació de la versió original en anglès.
_____________________________________________
Throughout history humankind has continuously developed different strategies to become more efficient in the economic processes they have partaken. Production cheapening, newer technology implantation and transportation time reduction are key to understand to what extend societies around the world have been able to shift the economic patterns towards their own interests. Simultaneously, those who strived to create a more efficient environment also incurred in collateral damages bearing in mind short term losses against long term benefits; however, in some cases unpredictable negativities have emerged in the long term augmenting the downside aspects of a specific activity.
The Suez Canal was inaugurated in 1869; ten years after Egyptian workers started excavating following the commands of French diplomat and entrepreneur Ferdinand de Lesseps. The project and its sponsors always supported a strong liberal positioning, the Canal was to be used by all the countries openly rather than attached to the will of a particular government and in 1888, the Constantinople Convention signed by Spain, Italy, France, Russia, The Netherlands and other major European countries corroborated those intentions; “the canal shall never be subjected to the exercise of the right of blockade” (1) states the first article. Finally, the dream that never came true for Napoleon Bonaparte, as misleading studies tried to demonstrate the infeasibility of the project, became a reality connecting the Red Sea and the Mediterranean through a 119 mile artificial water canal. The economic impact of this infrastructure is effortlessly identifiable as ships from both sides of the canal would not have to navigate around the African continent to reach their final destination. Thus, the physical maritime distance between the main Asian and European ports was reduced to a great extent. According to Uwe Oster, “the trip between Hamburg and Bombay was reduced in more than 4,500 marine miles, becoming a 7,000 miles shorter trade route and saving more than a month in time” (2). Ultimately, the canal was also intended as an investment which turned out having a high rate of return, in June 1890 “the annual report announced that the profits for 1889 amounted for 37,212,925F, the net dividend was 85F per share” (3) as published by the New York Times.
As the Suez Canal continued to develop into a main seafaring trade route between the metropolis and their colonies during the nineteenth century an unexpected biological phenomenon was having place under the freighted vessels. Ironically honoring its main sponsor, Lessepsian Migration as in the words of Pierre Madl refers to the “migration across the Suez Canal; generally from the Red Sea to the Mediterranean, rarely the other way” (4). Furthermore, Madl points out the two main causes of this man caused incident affected “to a stronger extend by the opening of the Suez Canal, and to a lower extend by the building of the Aswan dam.” (4) In other terms, Lessepsian migration refers to the addition of non-autochthonous biodiversity into the Mediterranean Sea from the Red Sea and the Indic Ocean. This process has been ongoing since the opening of the canal and according to Reise, Olenin and Thieltges “approximately 450-600 species known to have been added to the European coastal aquatic flora and fauna through shipping, canals, aquaculture, and aquaria have generally increased species richness, particularly in the previously species-poor brackish water seas and estuaries.” (5) On the other hand though, Madl affirms that “the occurrence of Atlantic or Indo-Pacific species not previously recorded in the Mediterranean Sea is not necessarily evidence of recent immigration. Such new records are usually based on only one or few specimens, indicating their rarity in the Mediterranean Sea. These are more likely to be old inhabitants of the Mediterranean that have not come to the attention of taxonomist until now.” (4) Either way, a common point in which the majority of the latest studies agree in is that the population of previously non-detected fauna in the Mediterranean can become a big problem for its original species, as new challenges appear in their natural ecosystems and habitats it will be the species’ capability to adapt to these new variables that will determine their survival.
Lessepsian migration has proven not to follow in some cases the normal trends of alien invasion in a specific natural habitat. Usually, a phenomenon known as genetic bottleneck occurs in which “is expected that invading populations be genetically depressed due to the small number of effective original migrants” (6) according to Bariche and Bernardi. Nonetheless, it has proven that non-native species developed mechanisms to fully become an important part of the east Mediterranean as their ratios “may be 1:40 in European marine waters, 1:20 at open coasts and 1:5 in estuaries or lagoons" (6).
It is well known that for centuries the Mediterranean Sea inhabitants have not followed a sustainable fishing policy leading to the actual state of needing biological pauses to allow the species to reproduce themselves out of the dangerous levels. With humans systematically “destroying the habitat of some extinction endangered species” in the words of Enrich Start (7), especially in the coastal zones where tourism represent a major source of revenue, lessepsian migration is just another factor to take into account when trying to analyze the future of the autochthonous species in the Mediterranean. The Suez Canal has become a major problem for the sustainability of the Mediterranean ecosystem as we know it today; moreover, the Canal authorities have applied restrictions to the vessels navigating through it since it is considered that the continuous waves provoked by the ships widen the Canal itself, thus facilitating the entrance of more alien species to the Mare Nostrum. Just to get a quick insight on how significant naval transportation is and how it can affect the Canal’s shore, as indicated in Spanish newspaper La Vanguardia “4.5 million barrels of oil are transported through the Suez Canal daily” (8) with its consequent cost for the preservations of the Canal’s shore. Quoting Reise, Olenin and Thielges as a conclusion, “the next invasion may be the first with profound consequences on coastal systems and precautionary measures should be taken” (5); the diplomatic success achieved with the Constantinople Convention needs to be accomplished again in order to establish common policies to guarantee the biological sustainability of the native species in the Mediterranean Sea.
_____________________________________________
Al llarg de la història de la humanitat s'han desenvolupat contínuament diferents estratègies per ser més eficients en els processos econòmics que s'han dut a terme. L'abaratiment de la producció, la implantació de noves tecnologies i la reducció del temps de transport són clau per a entendre fins a quin punt les societats de tot el món han estat capaces de canviar els patrons econòmics cap als seus propis interessos. Al mateix temps, aquells els quals es van esforçar per crear un entorn més eficient també incórrer en danys col.laterals tenint en compte les pèrdues a curt termini davant els beneficis a llarg termini, però, en alguns casos de faltes impredictibles han sorgit en el llarg termini, augmentar els aspectes negatius d'una activitat específica.
El Canal de Suez va ser inaugurat el 1869, deu anys després que els treballadors egipcis comencessin a excavar sota els comandaments de l'empresari i diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps. El projecte i els seus patrocinadors sempre donaren suport a una posició liberal forta, el Canal seria utilitzat per tots els països obertament en lloc d'adjuntat a la voluntat d'un govern en particular i el 1888, la Convenció de Constantinoble signada per Espanya, Itàlia, França, Rússia, Els Països Baixos i altres grans països europeus corrobora aquestes intencions, "el canal no podrà ser sotmès a l'exercici del dret de bloqueig" (1) estableix el primer article. Finalment, el somni que mai es va realitzar per Napoleó Bonaparte, ja que estudis enganyosos tractaven de demostrar la inviabilitat del projecte, es va convertir en una realitat que connecta el Mar Roig i el Mediterrani a través d'un canal artificial de 119 milles d'aigua nàutiques. L'impacte econòmic d'aquesta infraestructura és identificable sense esforç, així vaixells de banda i banda del canal no haurien de navegar al voltant del continent africà per arribar al seu destí final. Així, la distància marítima física entre els principals ports d'Àsia i Europa es va reduir en gran mesura. Segons Uwe Oster ", el viatge entre Hamburg i Bombai es va reduir en més de 4.500 milles marines, convertint-se en una ruta comercial unes 7.000 milles més curta i l'estalvi de més d'un mes en el temps" (2). En última instància, el canal també va ser concebut com una inversió que va resultar tenir una alta taxa de retorn, el juny de 1890 "L'informe anual ha anunciat que els beneficis per el 1889 va ascendir a 37.212.925 F, el dividend net per acció va ser 85F" (3), publicat pel New York Times.
El Canal de Suez va continuar desenvolupant-se com una ruta principal del comerç marítim entre la metròpoli i les seves colònies durant el segle XIX un fenomen biològic, inesperat, va resultar tenir lloc sota els vaixells carregats. Irònicament, en honor al seu principal patrocinador, la Migració lessepsiana en les paraules de Pierre Madlen es refereix a la migració "a través del Canal de Suez, en general, des del Mar Roig fins al Mediterrani, poques vegades l'altra manera" (4). A més, segons els punts de Madlen, les dues principals causes d'aquest incident foren "a una major ampliació de l'obertura del Canal de Suez, i en menor mesura per la construcció de la presa d'Assuan." (4) En altres termes, la Migració lessepsiana es refereix a l'addició de la diversitat biològica autòctona en el Mar Mediterrani des del Mar Roig i l'oceà Índic. Aquest procés ha estat constant des de l'obertura del canal i d'acord amb Reise, Olenin i Thieltges "aproximadament 450-600 espècies conegudes s'han afegit a la Comunitat Europea de la flora i fauna aquàtica costanera a través de transport marítim, els canals, l'aqüicultura i els aquaris, han augmentat generalment riquesa d'espècies, en particular en els pobres en espècies prèviament els mars d'aigües salobres i estuaris. "(5) D'altra banda, però, Madlen afirma que" l'aparició de Atlàntic o les espècies de l'Indo-Pacífic no registrats prèviament a la mar Mediterrània no és necessàriament evidència de la immigració recent. Aquests nous registres es basen generalment en només un o uns pocs exemplars, el que indica la seva raresa en el Mar Mediterrani. Aquests són més propensos a ser els antics habitants del Mediterrani que no han arribat a l'atenció de taxonomistes fins ara. "(4) De qualsevol manera, un punt comú en la que la majoria dels estudis més recents coincideixen és que la població fins are no detectada a la Mediterrània pot convertir-se en un gran problema per a les espècies originals, així com noves criatures apareixen en els seus ecosistemes i hàbitats naturals serà la capacitat de les espècies autòctones per adaptar-se a aquestes noves variables que determinaran la seva supervivència.
La Migració lessepsiana ha demostrat que no segueix en alguns casos, les tendències normals de la invasió extraterrestre en un hàbitat natural específic. En general, un fenomen conegut com a coll d'ampolla genètic es produeix en el que "s'espera que les poblacions invasores siguin genèticament deprimides a causa del nombre reduït d'efectius migrants originals" (6) d'acord amb Bariche i Bernardi. No obstant això, s'ha demostrat que les espècies no natives han plenament desenvolupat mecanismes per convertir-se en una part important de la Mediterrània oriental ja que les seves taxes "poden ser 1:40 a les aigües marines europees, 1:20 en costes obertes i 1:5 en els estuaris o llacunes .
És ben sabut que durant segles els habitants de la mar Mediterrània no han seguit una política de pesca sostenible, derivant a la situació actual de la necessitat d'aturades biològiques per permetre que les espècies que es reprodueixin a si mateixes lluny dels nivells perillosos. Amb els éssers humans sistemàticament "destruint l'hàbitat d'algunes espècies en perill d'extinció", en paraules d'Start Enrich (7), especialment a les zones costaneres, on el turisme representa una important font d'ingressos, la Migració lessepsiana és un altre factor a tenir en compte quan es tracta d'analitzar el futur de les espècies autòctones a la Mediterrània. El canal de Suez s'ha convertit en un problema important per a la sostenibilitat dels ecosistemes mediterranis com la coneixem avui en dia. D'altra banda, les restriccions que les autoritats del Canal han aplicat als vaixells que naveguin a través d'ell ja que es considera que les onades provocades per la contínua navegació de vaixells contribueixen a l'ampliació del Canal , el que facilita l'entrada de més espècies exòtiques al Mare Nostrum. Només per tenir una visió ràpida sobre la importància del transport naval i com pot afectar a la vora del Canal, com s'indica al diari espanyol La Vanguardia "4,5 milions de barrils de petroli són transportats a través del Canal de Suez al dia" (8), amb la consegüent cost per la preservació de la riba del Canal. Citant Reise, Olenin i Thielges com a conclusió ", la següent invasió pot ser el primer cas amb profundes conseqüències sobre els sistemes costaners i mesures de precaució han de ser preses" (5), l'èxit diplomàtic aconseguit amb la Convenció de Constantinoble s'ha d'aconseguir de nou per establir polítiques comunes per garantir la sostenibilitat biològica de les espècies natives al Mar Mediterrani.
______________________________________________
Works Cited/Referències:
1. "The Constantinople Convention”. Constantinople. October 29, 1888.
2. Uwe Oster. “Le canal de Suez”. Arte TV. August 12, 2006.
http://www.arte.tv/fr/connaissance-decouverte/aventure-humaine/Cette_20semaine/1291022.html
3. The New York Times. “Suez Canal Profits.” The New York Times. June 5, 1890.http://query.nytimes.com/mem/archive-free/pdf?_r=1&res=9E05E1D9123BE533A25756C0A9609C94619ED7CF
4. Pierre Madl. “Essay about the phenomenon of Lessepsian Migration”. Colloquial Meeting of Marine Biology. April, 1999.
http://www.sbg.ac.at/ipk/avstudio/pierofun/lm/lesseps.htm
5. Karsten Reise, Sergej Olenin and David W. Thieltges. “Are aliens threatening aquatinc coastal systems?” Springer- Verlag and AWI. February 4, 2006.
http://www.springerlink.com/content/5874727r70q48v6q/fulltext.pdf
6. Michel Bariche and Giancomo Bernardi. “Lack of genetic bottleneck in a recent Lessepsian bioinvader, the blue-barred parrotfish, Scarus ghobban.”Molecular Phylogenetics and evolution, Volume 3, Issue 2, Pages 592-595. November, 2009.
7. Enrich Start.“Sensibilidad de los ecosistemas e impactos.”Enrich Start Seminar, Toledo, Spain. September 1996.
http://www.eea.europa.eu/es/publications/ENVSERIES05/caps-5-7
8. Mariano Marzo. “La mitad de la producción mundial de crudo transita por pases estratégicos.”La Vanguardia. January 12, 2008.